La Torre de les Bruixes i el Portal de Santa Caterina com a únics vestigis del recinte emmurallat de Torroella. Recull de fotos antigues amb una mica de suport literari per conèixer la seva història.
TORRE DE LES BRUIXES
Any 1900. Encara no hi ha la carretera que hi passa pel davant. La carretera es va construir precisament anys 1900, era la carretera que anava de Vilademat a Palafrugell.
"Formava part de l'antiga muralla de Torroella i va ser una de les seves darrers fortificacions, construïda al segle XVI, per això es coneixia com la Torre Nova. És una torre de planta circular, amb la base atalussada, feta amb filades de carreus només carejats, oberta amb espitlleres, aptes per arma de foc. Al costat de la torre hi ha un tram de mur amb una porta de mig punt, ara tapiada.
El nom de Torre de les Bruixes li prové d'una llegenda local segons la qual en aquest indret es reunien les bruixes i un personatge enigmàtic conegut com l'avi Xixó."
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9695
Notícies històriques
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_1863
"Amb totes les dades que tenim ara podem establir la forma i situació de les quatre úniques portes que tingué la nostra Vila, d'aquesta manera: El portal de Santa Caterina, de cara a muntanya i l'únic que ha sobreviscut; tal vegada per estar incorporat a una torre. El de Mar, que fou propiament una porta, oberta en un angle pronunciat que feia la muralla enfront del pou del carrer de Mar. El de Sant Josep (en el document francès, del Ter) al capdavall del carrer Major i que, també, era una simple porta en un angle forçat de la paret. Final ment el portal d'Ullà en el lloc on encara diem "Fora Portal" i que era també, una senzilla porta oberta en el parament de pedra.
El portal de Mar deuria ser enderrocat per allà el 1880 per a donar pas al carrer del mateix nom. No sabem que fou la pedra negra que ens diuen. (...)
El portal d'Orient no ha existit mai i és de llei comprendre la seva inutilitat davant el paisatge desert dels "aspres". Tampoc fou un portal de la muralla clàssica, la Porta Nova. El seu nom diu ben clar que es degué obrir per millorar la sortida cap al riu (era el camí de Girona) en temps modern; força allunyat de "l'Edat Mitjana"."
-Les portes de Torroella. Joan Pericot. Llibre Festa Major TdM 1969
El recinte murat de Torroella és un monument del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Resten dues torres, el portal de Sant Caterina i la Torre de les Bruixes (segles XIV-XV).[1]
De l'antic recinte murat de Torroella de Montgrí, que tenia sis portes i
diverses torres, només se'n conserven restes a la part nord i
nord-oest, encara que se'n pot seguir el perímetre pel traçat dels
carrers. Els elements més interessants que es mantenen dempeus en
l'actualitat són el portal de Santa Caterina, situat al nord, a la part
baixa de la torre del mateix nom, i la torre de les Bruixes, que
protegia un dels portals, al nord-oest de l'antic nucli (vegeu fitxes
corresponents). Entre el portal i la torre hi ha restes del mur nord de
la muralla, d'uns vint metres de llarg i uns quatre metres d'alt, que
conserva algunes espitlleres.
L'aparell és de pedres irregulars disposades en filades horitzontals.
Un altre fragment del llenç de muralla es troba a prop del portal de
Santa Caterina.[1]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_murat_de_Torroella
3. NOTÍCIES HISTÒRIQUES
Les primeres noticies històriques en què trobem el nom de Torroella són de l'any 888,en un document on apareix la villa Torrocella en referència a una disputa entre el seu propietari, Adisclus, i el bisbe de Girona.
L'any 1085 hi ha noticia d'un castro Torroella, és a dir, un castell, que hom ha situat al voltant del palau del Mirador. La vila de Torroella neix, doncs, a l'entorn d'un castell feudal on es refugiaria la població en moments de conflicte armat.
En el transcurs dels segles XI i XII s'erigeixen unes muralles a l'entorn del castell i del nucli habitat que correspon a la zona coneguda com la Cellera, entre el portal de Santa Caterina i el carrer de Mar.
El conjunt murat s'eixampla durant el segle XIV, quan Torroella esdevé vila reial, però es mantindran els dos recintes diferenciats de la Cellera i l'Eixample (situat al sud d'aquesta), que funcionaran de manera independent. Durant el segle XIV, a més de la construcció del nou perímetre murat de l'Eixample, sembla que s'haurien reformat també els antics murs de la Cellera.
Les notícies històriques que fan referència directa a les muralles apunten a què les obres de muralles i trinxeres varen finalitzar el 1397. Per altra banda, l'any 1591 la vila obté un privilegi reial per a recaptar impostos per finançar la reparació de les muralles.
Per últim, l'any 1887 Josep de Quintana i Combis registra en un plànol la destrucció de les muralles per obrir nous carrers que permetessin el creixement de la vila (Roviras i Torrent 2003).
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/23984/qmem6109.pdf?sequence=3
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/23984/qmem6109.pdf?sequence=3
El primer recinte emmurallat de Torroella de Montgrí té l'origen en l'època alt-medieval, i es devia limitar a encerclar el nucli de cellera format al voltant de la primitiva església i l'antic castell-palau del Mirador,
que fou residència dels successius senyors. A partir de finals del
segle XIII les muralles van ser reconstruïdes i ampliades, d'acord amb
les noves necessitats provocades per l'expansió física de la vila. A
principis del segle XVIII el traçat de la muralla encara es mantenia en
tot el seu perímetre. La planta del recinte fortificat apareix en un
plànol dels enginyers militars francesos del 1709;
en aquell període la muralla es conservava encara en força bon estat.
Des de principis del segle XIX s'havia iniciat un procés d'expansió fora
de l'antic recinte. L'enderroc de les muralles durant aquest segle va
iniciar una nova etapa en el desenvolupament urbanístic de Torroella i
va donar lloc als eixamples moderns. L'aixecament realitzat el 1887 per
l'enginyer industrial Josep de Quintana i Serra permet estudiar l'evolució urbana de la vila en l'etapa immediatament posterior a la desaparició de les muralles.[1]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_murat_de_Torroella
Dibuixos de Pericot.
Dibuix de Josep Casas.
-Torroella, Plaça forta?. Joan Pericot. Llibre Festa Major TdM 1970
-Les portes de Torroella. Joan Pericor. Llibre Festa Major TdM 1969
- Llegendes torroellenques. La torre de les bruixes. Jaume Bassa. Emporion.org . 27-03-2009
Fotografies tretes de todocoleccion.net, europeana.eu, cartoteca de la Generalitat de Catalunya, Torroella d'abans, ....